Modificació d'equips premuntats (personalització o modding)

De WikiCat IT
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els ordinadors són bàsicament grans màquines de calcular, capaces de fer operacions d’una manera molt ràpida i eficient. Malgrat això els resultats que els usuaris n’esperen no sempre estan relacionats amb les matemàtiques, les finances o simplement la feina, com succeïa al començament de la informàtica.

A hores d’ara estem envoltats d’ordinadors que ja formen part de la nostra vida. Ens acompanyen a l’hora de treballar, però també en el nostre temps de lleure: són les nostres màquines de jocs, els nostres reproductors de música, de pel·lícules… Ens serveixen de porta al món, a les notícies més actuals via Internet.

En definitiva, els ordinadors ja són omnipresents en el nostre dia a dia. I com a humans que som no en tenim prou amb màquines que funcionin, sinó que volem que siguin “boniques”, que siguin “còmodes”, que siguin “divertides”, és a dir, que ens produeixin altres tipus de satisfaccions a part de la feina feta. En aquest context entra en joc la personalització de PC (modding).

Modding és una paraula anglesa que significa ‘modificació’. En el món informàtic es refereix a la modificació d’un equip per tal d’aconseguir un resultat “a mida”, canviant-ne elements estètics o funcionals.

La personalització de PC té dos vessants bàsics, que fan referència a l’aspecte de la màquina i a la millora del seu rendiment:

  • Modificacions estètiques: comporten canvis o modificacions en l’aspecte de l’ordinador, sigui en la carcassa o en altres components externs (o interns visibles).
  • Modificacions funcionals: es refereixen als canvis o a les millores dels components interns de l’equip, que permeten assolir una millor potència de processament, d’emmagatzematge o una millora d’algun altre paràmetre funcional del sistema.

Vegeu ara en detall el tipus de modificacions que es poden fer en equips informàtics i els mètodes que es fan servir per fer-ne algunes.

Modificacions funcionals. Millora del rendiment

El moviment modder ha trobat el caldo de cultiu ideal en tot l’entorn que envolta l’empresa del videojoc. Una de les raons més clares perquè la informàtica té aquesta necessitat aparentment desmesurada de treure novetats amb el lapse mínim de temps possible és la de treure ordinadors que puguin donar el màxim rendiment als videojocs més recents.

El fet que els videojocs hagin evolucionat cap a la simulació del món real, deixant de banda algunes vegades la jugabilitat, justifica en part les necessitats desmesurades de processament que tenen programes d’aquest tipus i que necessiten sistemes capaços de:

  • Processar amb la velocitat adequada els polígons en 3D que generen els jocs actuals en temps real i, per tant, disposar de molta potència gràfica.
  • Disposar de potència de processament per generar en temps real els efectes de modelatge físic que s’utilitzen en els jocs (tant per a imatge com per a so).
  • Comunicar-se sense latència amb els altres equips dins de la xarxa local, o fins i tot a Internet, per tal d’aconseguir jocs col·laboratius amb un funcionament realista.
  • Tenir prou capacitat d’emmagatzematge per als jocs (no tan sols un, sinó diversos) que ocupen de l’ordre de gigabytes un cop instal·lats.

Totes aquestes necessitats de potència impliquen, per tant, que cal tenir un ordinador actualitzat en tot moment o en cas contrari no serà possible assolir l’experiència de joc en totes les seves possibilitats.

Eines i àrea de treball

Pel que fa a les eines, cal disposar sobretot d’un tornavís amb punta d’estrella, unes alicates i unes pinces, i també caixes o arxivadors per a les peces més petites.

Encara que podeu muntar o actualitzar un ordinador gairebé a qualsevol lloc on pugueu posar la caixa de costat, és important disposar d’un lloc de treball on pugueu posar a més de la caixa, els components i les eines necessàries sense estretors. També haurà d’estar ben il·luminat i ordenat per poder treballar-hi amb comoditat i sense perill. Pot ser, per exemple, una taula gran col·locada a un garatge o taller net i lliure d’oli, pols o brutícia.

Per tal d’evitar descàrregues d’electricitat estàtica que, acumulada a l’entorn, puguin danyar els components cal seguir aquests consells:

  • Connecteu-vos a terra mitjançant un braçalet antiestàtic o tocant el xassís metàl·lic de la caixa del PC.
  • No toqueu els components per la part on hi ha els xips electrònics.
  • No mogueu els peus de la posició en què hàgiu començat a manipular components, per evitar canvis de potencial.

Millora de la capacitat de processament

La millora de la potència de processament es pot produir bàsicament seguint els procediments següents:

  • Aconseguir un millor rendiment del processador i els components de què es disposa.
  • Utilitzar un sistema operatiu adequat i ben configurat.
  • Millorar la refrigeració dels components per suportar el treball a freqüències elevades.
  • Configurar adequadament els components i fer que n’augmenti la freqüència del treball.
  • Actualitzar l’equip amb un processador i components fonamentals més avançats o de més capacitat.

La potència de processament es determina per la quantitat d’instruccions per segon que és capaç d’executar un ordinador tenint en compte la majoria de situacions que es poden produir o una tasca específica.

Utilització del sistema operatiu adequat

Encara que disposeu del maquinari més avançat, ajustat per a un millor rendiment, i per bé que sempre us mantingueu al dia dels components més nous, tot aquest esforç serà infructuós si no utilitzeu un sistema operatiu actualitzat i adequat a les funcionalitats que es busquen per a l’equip.

Així, doncs, heu de tenir en compte alguns consells a fi d’obtenir el millor rendiment de la unió de maquinari i de programari:

  • Heu d’utilitzar un sistema operatiu adequat a les tasques que s’han de fer. Per exemple, si el sistema ha d’actuar com a servidor hem d’utilitzar un sistema operatiu Windows Server, o també un GNU/Linux o UNIX BSD amb els serveis corresponents instal·lats.
  • El sistema ha d’estar actualitzat amb les últimes millores i, sobretot, amb les actualitzacions de seguretat més noves.
  • Caldrà tenir instal·lats programes de seguretat com antivirus o tallafocs per assegurar-ne un rendiment correcte al llarg del temps.
  • Tractarem de no instal·lar programes que no són necessaris, que només ocupen espai al disc i que alenteixen el sistema de manera progressiva.
  • Si les aplicacions que heu d’utilitzar i els controladors del vostres perifèrics tenen versions de 64 bits heu d’utilitzar també un sistema operatiu de 64 bits en lloc de les versions de 32 bits, ja que d’aquesta manera podreu utilitzar tot el potencial que té la memòria RAM del sistema. (Hi ha versions de 64 bits de tots els sistemes actuals i la gran majoria de sistemes actuals suporten aquestes versions.)
  • En sistemes Linux, en els quals una latència baixa és important, com en sistemes a temps real, o aquells que s’hagin d’utilitzar per enregistrar àudio en temps real, és habitual recompilar el nucli per tal d’ajustar-lo de manera precisa a les característiques que ha de dur a terme. En aquest procediment també es desactiven tots els serveis que no són necessaris per al nostre equip, la qual cosa permet guanyar així més recursos per aprofitar-los com vulgueu.

Millora de la refrigeració dels components

L’excés de calor que els components de l’ordinador generen mentre estan en funcionament fa que sigui indispensable algun dispositiu que permeti dissipar aquesta calor i contribueixi d’aquesta manera a mantenir l’equip en el marge de temperatures d’operació adequades.

La refrigeració en un ordinador és el procés que l’allibera de la calor produïda pels components electrònics.

Hi ha diversos mètodes per refrigerar els components electrònics. A més de fer-ho per mantenir el funcionament normal, els mètodes de refrigeració s’utilitzen per aconseguir més rendiment del processador quan es fa overclocking, o fins i tot per reduir el soroll, utilitzant mètodes de refrigeració més silenciosos, com és el cas d’un equip que utilitzi refrigeració líquida (figura 3.1).

smx_m1_uf4_25.png

Ajustament de la configuració. Overclocking

En primer lloc, cal que us assegureu que els components de maquinari es troben configurats amb la configuració correcta, tant en les opcions que podeu trobar a partir del programa de configuració del BIOS, com en la utilització dels controladors de dispositiu més actualitzats.

A més d’aquesta configuració adequada, podem ajustar la configuració de manera que anem més enllà dels paràmetres aconsellats pel fabricant. En aquest cas, podreu forçar els components fent-hi overclocking.

Overclocking és un terme anglès que significa fer funcionar la CPU de l’ordinador a velocitats de rellotge més altes que les aconsellades pel fabricant. Això es fa per tal d’augmentar la velocitat i el rendiment del sistema, sense haver-ne d’actualitzar el maquinari.

En molts casos només ens caldrà canviar alguna configuració a la placa base o al BIOS del sistema per tal de fer funcionar el sistema de manera més ràpida. En altres casos caldrà afegir-hi algun component –sobretot de refrigeració– per aconseguir que el rendiment augmenti amb seguretat.

Encara que l’overclocking és molt comú i hi ha equips que surten al mercat amb la idea que se’n pugui modificar el rendiment, cal anar amb compte a l’hora de fer-ho, ja que es poden produir danys a l’equip si es força massa el funcionament.

La instal·lació de dispositius de refrigeració d’alt rendiment que nos són facilitats pel fabricant original de l’equip es considera una pràctica comuna de personalització de PC. Molts overclockers utilitzen dissipadors i ventiladors d’alta qualitat i rendiment, mentre que d’altres fan servir maneres més exòtiques de refrigerar els seus equips, com la refrigeració líquida o les bombes de calor d’efecte Peltier.

Actualització del maquinari

El procés per actualitzar el processador i la memòria RAM de l’equip és equivalent. Cal conèixer les característiques dels components instal·lats i esbrinar-ne la compatibilitat amb components més avançats o de més potència.

  • El primer pas consisteix a esbrinar acuradament la informació sobre el processador, la placa base i la memòria RAM de què disposa el vostre equip. El programa CPU-z, que podeu descarregar lliurement de la Xarxa, us donarà aquesta informació en entorn Windows. En sistemes Linux, el paquet HardInfo també us permetrà conèixer el maquinari de què disposeu. En el cas de no disposar d’un sistema operatiu instal·lat, podeu obrir la caixa de l’equip i observar in situ els components que hi ha instal·lats, i també altres dades important, per exemple, el nombre de ranures de memòria RAM que encara teniu lliures.
  • La consulta del manual de la placa base us permetrà esbrinar els components compatibles de més potència de processament que es poden instal·lar al vostre sistema.
  • Finalment, caldrà comprar els components que s’han d’instal·lar i muntar-los amb cura i assegurar-ne un bon funcionament.

L’actualització del microprogramari del BIOS del vostre equip també pot permetre donar suport a dispositius més avançats que els inicialment previstos pel fabricant. És habitual que una actualització del BIOS permeti utilitzar, per exemple, processadors que no havien sortit encara al mercat en el moment en què ho va fer la placa base, sempre que comparteixin el sòcol adequat.

Potència gràfica

En equips en què la personalització és important, molts cops també ho és la potència gràfica, ja que habitualment es tracta d’equips que s’utilitzaran per a jocs. Per tant, el fet d’aconseguir la màxima potència gràfica possible és un punt crític en aquests sistemes.

La potència gràfica mesura la resolució màxima que és capaç de donar un sistema, la quantitat de memòria que explicitarà el nombre de les imatges amb la màxima resolució que pot emmagatzemar (frame buffer) i la potència del processador gràfic incorporat.

Les targetes gràfiques porten GPU dedicades que funcionen a gran freqüència de rellotge i mòduls GDDR de RAM dedicada a gràfics, de manera que com que els processadors necessiten també d’un sistema refrigerador, la despesa energètica que produeixen fa que, de vegades, calgui afegir-hi fins i tot una segona font d’alimentació que serveixi les necessitats d’aquests dispositius.

Un altre mètode que han trobat els fabricants per aconseguir una potència gràfica superior són els sistemes que permeten utilitzar més d’una targeta gràfica al mateix equip, de manera que uneixen esforços per aconseguir un rendiment més alt (figura 3.2).

smx_m1_uf4_27.png

ATI Crossfire i NVidia SLI són els sistemes que permeten aquest treball col·laboratiu entre targetes.

Potència d'emmagatzematge i de comunicacions

Encara que aquests paràmetres no són crítics a l’hora d’augmentar el rendiment d’un equip, és comú que els sistemes modificats per donar un resultat de potència més elevat també ho siguin per donar una capacitat d’emmagatzematge i en comunicacions més gran.

La potència d’emmagatzematge indica la capacitat d’emmagatzemar informació i el temps d’accés a aquesta informació.

informació i el temps d’accés a aquesta informació.

El fet d’utilitzar discos durs d’alta capacitat i que funcionen a un nombre de rpm alt fa que també calgui refrigerar aquest tipus de dispositius. També és cada cop més habitual la utilització de discos basats en emmagatzematge d’estat sòlid (memòria flaix) que solucionen els problemes d’escalfament i són pràcticament silenciosos, encara que els costos encara són elevats.

Aquest tipus d’equips també haurien de disposar de sistemes RAID que assegurin la seguretat de les dades en cas d’avaria d’un dels discos durs, encara que per la naturalesa no crítica de les dades emmagatzemades no sempre és una de les prioritats dels modders.

La potència de comunicació caracteritza la quantitat d’enllaços de dades del sistema i la velocitat de transferència conjunta de tots ells.

La comunicació pot ser una prioritat sobretot per poder intercanviar i descarregar arxius a la velocitat més alta. En el cas de les xarxes Wi-Fi és interessant que se suporti l’estàndard 802.11 b/g/n per connectar a xarxes sense fils d’àrea local. Malgrat això resulta més ràpida la connexió Ethernet o cablejada. S’està generalitzant la connexió 10 gigabit Ethernet, mentre que el mínim que hauríem d’utilitzar són les connexions 1 gigabit Ethernet, les dues basades en l’estàndard 802.3.

Indicadors

A més de les millores estètiques o funcionals, els indicadors es troben a mig camí, ja que a part de modificar l’estètica de la nostra caixa, ens poden donar un sèrie d’informacions que ens permetin obtenir un millor rendiment de l’equip a partir d’un coneixement millor del funcionament.

Els indicadors del panell frontal són pantalles petites que ens permeten veure d’una ullada el rendiment de l’equip sense haver d’accedir a programes especialitzats ni haver d’obrir la caixa.

Els indicadors ens poden oferir dades com ara la temperatura de treball del processador o altres components, la velocitat de rotació dels ventiladors interns o la velocitat de transferència de dades de l’ordinador amb la xarxa.

Aquest tipus de funcionalitat la donen també els petits programes que se situen a l’escriptori del sistema, com els ginys (gadgets) de Windows Vista o els d’Ubuntu, però en aquests casos prenen espai d’escriptori i, evidentment, cal tenir la pantalla engegada per consultar-los.

Modificacions estètiques

Deixant de banda la funcionalitat de l’equip, el fet de centrar-se a millorar-lo i intentar que funcioni millor crea vincles entre l’usuari i l’ordinador. Els modders volen que la seva màquina sigui la més ràpida, però també la més bonica. Entre les implicacions que això comporta s’inclouen les possibilitats il·limitades de modificació de l’aspecte. La indústria de l’ordinador s’hi ha sabut adaptar i donar tot tipus d’opcions als compradors.

El punt més visible i a la vegada més modificable d’un ordinador domèstic és la caixa o carcassa. Per tant, la major part de modificacions estètiques es produeixen en aquest component.

La resta de components externs, com el monitor, el teclat o fins i tot el ratolí, també tenen un marge per a la modificació estètica, sempre que se’n respecti la funcionalitat.

Modificacions de la carcassa

Una caixa es pot modificar de diverses maneres. És possible afegir-hi una finestra que permeti veure els components interns (figura 3.3). O potser hi voldreu afegir un ventilador als que ja porta el sistema. Tant en un cas com en l’altre necessitareu eines per tallar la caixa.

A més, es pot pintar la caixa d’un color diferent de l’original, afegir-hi dibuixos o serigrafies. En aquest cas, necessitarem eines de pintura adequades al nostre projecte.

smx_m1_uf4_29.png

Eines per tallar la caixa

Si el vostre projecte de personalització inclou fer modificacions físiques a la carcassa que impliquin tallar-la, necessitareu una sèrie d’eines per preparar-la, i també unes altres per fer-hi el tall i fer l’acabat. També és molt útil una aspiradora de mà que us permetrà netejar les restes i la pols que es generarà mentre feu el tall.

Per marcar i preparar la caixa: cinta mètrica, llapis, compàs, martell, punxó metàl·lic.

Per fer el tall i acabar-lo: trepant amb diversos calibres, serra perforadora, paper de vidre.

Per crear un suport en el cas de posar un ventilador nou: esquadra i cartabó, broques de diverses mides.

Eines per pintar la caixa

De la mateixa manera, si voleu pintar la caixa, caldrà disposar d’una sèrie d’eines específiques. En primer lloc, les que us permetran treure la pintura anterior si n’hi havia i deixar la superfície de la caixa preparada per pintar, i les eines pròpies per pintar la caixa. És important utilitzar una mascareta facial protectora per pintar amb esprai i evitar d’aquesta manera la inhalació de pols.

Per començar el procés: un bloc per polir la caixa, diversos fulls de paper de vidre, draps nets.

Per pintar la caixa: una llauna de pintura d’emprimació, dos o tres esprais de pintura dels colors volguts, una llauna de laca transparent, una mascareta protectora.

Àrea de treball

De la mateixa manera que passava a l’hora de modificar els components funcionals de l’ordinador, és important fer la feina en una àrea de treball ben ordenada i amb prou espai per poder maniobrar-hi amb facilitat.

Si voleu tallar o pintar la caixa, en la majoria dels casos haureu de desmuntar tots els components funcionals de l’ordinador amb què treballeu per evitar que resultin danyats.

Els components de l’ordinador que no utilitzeu han d’estar ben desats, dins d’una bossa antiestàtica i amb cura perquè no puguin ser danyats pels cops o per les caigudes.

Per tal de fer modificacions en els components, a part de les consideracions vistes en l’apartat referit a modificacions funcionals cal anar una mica més enllà. Cal tenir en compte que possiblement haureu de serrar components metàl·lics i utilitzar components químics com són pintures i dissolvents.

Les modificacions poden ser molt variades, segons siguin les opcions que prengueu, i, com heu vist, hi ha un fort component estètic que depèn dels gustos de l’usuari o modder.

smx_m1_uf4_33.png

Construccions de carcassa a mida

Heu vist que les carcasses de fàbrica es poden modificar. Les podeu tallar, les podeu pintar, s’hi poden fer tants canvis com la imaginació i l’habilitat us permetin, però pot arribar un punt en què la idea que teniu no s’ajusta al recipient que tracteu de modificar. Aquest és l’extrem més dificultós de la personalització de PC.

Si no podeu modificar res per deixar-ho com voldríeu, aleshores, per què no construir-ho de nou o aprofitar algun recipient utilitzat per a altres finalitats? Així, podeu construir una caixa vosaltres mateixos o reaprofitar objectes diversos per contenir els vostres components.

Les carcasses estàndard tenen l’avantatge d’haver estat pensades per als components que trobareu al mercat:

  • Disposen de compartiments de mida adequada per als components que hi inserireu, de 5 ¼” i de 3 ½”.
  • En molts casos porten incorporada la font d’alimentació i, en tot cas, tenen l’espai preparat per ser instal·lada.
  • Disposem de forats per instal·lar les plaques base que encaixen a la caixa (ATX o micro-ATX generalment).
  • Inclouen cargols, suports per a la placa base, brides i manual d’instruccions de muntatge.

Però, al cap i a la fi, una carcassa o caixa per a l’ordinador només és un recipient en què posem tots els components funcionals de la màquina. Per tant, és possible construir-ne una a mida, sempre que aconseguim una bona estabilitat dels components i una bona ventilació dels components que més s’escalfen.

Tipus de caixes a mida

Aquest és un apartat molt obert, ja que realment podríeu muntar un ordinador gairebé dins de qualsevol recipient, però les més utilitzades són les següents:

  • Caixes de fusta (figura 3.6).
  • Caixes de metacrilat. Encara que la caixa la podeu construir vosaltres mateixos, al mercat en trobareu de ja prefabricades, a punt per muntar-hi els components que hàgiu triat.
  • Caixes fetes amb materials de construcció infantil: de fusta, LEGO, Mecano…
  • Caixes de materials metàl·lics, alumini…

smx_m1_uf4_35.png

El grau de dificultat de cada tipus de material depèn de les eines que calgui fer servir per tallar-los i construir-hi, i també de l’habilitat que cadascú tingui a l’hora de fer aquest tipus d’activitats. Per exemple, serà molt més fàcil fer una caixa amb components de fusta que amb materials metàl·lics, ja que en aquest darrer cas cal tenir coneixements de fusteria del metall, molt més difícil i amb uns riscos més grans a l’hora de treballar-la.

La personalització de PC va aparèixer utilitzant caixes (i, per tant, plaques base) de mida estàndard, però l’evolució dels factors de forma ha portat nous aires al món de la personalització i ha permès reduir molt les mides.

Les plaques base mini-ITX permeten muntar un ordinador en la mida d’una unitat de radiocasset/radio-CD o fins i tot en un compartiment de 5 ¼” d’un ordinador de sobretaula.

Personalització mitjançant plaques de format reduït

L’aparició de nous formats de plaques base de format més reduït ha afavorit la possibilitat d’utilitzar com a contenidor per als components objectes impensables fa uns anys. La figura 3.7 mostra una comparativa de les mides de les plaques base, a partir del format mini-ITX, que és aproximadament la meitat de la llargària d’una placa ATX estàndard. S’hi inclouen les plaques més petites actualment existents, les Mobile-ITX, de mida 4,5 x 7,5 cm i pensades per a dispositius mòbils, com ara els telèfons o els organitzadors personals.

smx_m1_uf4_37bis.png

La versatilitat d’aquest tipus de plaques base fa que s’hagin muntat ordinadors basats en aquest format en tot tipus d’objectes diversos, entre els quals n’hi ha alguns de tan insòlits com, per exemple: una guitarra; un acordió; una carcassa en forma del robot Bender de la sèrie Futurama (Matt Groening); una caixa feta amb peces de LEGO; un ordinador de 8 bits Commodore 64; una caixa del programari Windows XP o una torradora de pa…

Com veieu n’hi ha que aprofiten objectes ja existents, mentre que d’altres construeixen la caixa mitjançant diversos materials. La imaginació és l’únic límit.

Per exemple, la figura 3.8 mostra de quina manera es pot modificar un ordinador Mac Classic SE utilitzant només la carcassa com a contenidor d’elements d’última generació. En aquest cas, s’utilitza una placa base mini-ITX, de mida adequada per encabir-la dins d’un espai tan reduït.

smx_m1_uf4_38.png

El procés que s’ha seguit per dur a terme aquest projecte ha seguit els passos següents:

  • Obertura i buidatge dels components obsolets que contenia la carcassa de l’ordinador antic.
  • Neteja i poliment de l’interior en cas de ser necessari.
  • Realització dels orificis adequats per treure el panell de connexions mini-ITX a l’exterior de la caixa.
  • Col·locació dels components amb una distribució adequada. Cal tenir en compte que la caixa no està preparada inicialment per als components que s’hi han de col·locar, per tant caldrà:
    • Fer perforacions per als suports de la placa i fixar-la, i assegurar-se que el panell de connexions surt a l’exterior.
    • Fixar les unitats d’emmagatzematge.
    • Enganxar adequadament el panell tàctil TFT que s’ha utilitzat per al projecte.
    • Triar una ubicació adequada per al ventilador de la caixa i fixar-lo.
    • Connectar tots els components interns entre ells.

Un cop hàgiu aconseguit fer el muntatge només caldrà connectar-hi el teclat, el ratolí i el punt d’accés a la xarxa, i començar a utilitzar l’ordinador.

Altres components modificables

Malgrat que la torre, o la caixa, és el component més fàcil de trobar modificat, sobretot pel fet que té una superfície gran i buida de funcionalitats i s’hi poden separar els components electrònics amb relativa facilitat, també es poden trobar altres components en què s’han fet canvis d’aspecte:

  • Monitors: relativament fàcils de pintar o d’afegir-hi adhesius personalitzats.
  • Ratolins: també es poden pintar o posar-hi adhesius.
  • Teclat: malgrat la complicació mecànica que dóna el gran nombre de tecles, se’n veu algun amb decoracions.
  • Ampliacions USB: hi ha tot tipus de modificacions fetes a llapis o discos durs USB.

A qualsevol component d’un ordinador personal, s’hi poden afegir personalitzacions, com, per exemple, pintar-lo, posar-hi adhesius o altres ornaments.

smx_m1_uf4_39.png

En la figura 3.9 podeu veure exemples de modificacions fetes en diferents llapis USB. Com s’aprecia en la imatge, l’interior d’una unitat flaix USB consta d’una petita placa de circuit imprès amb el connector USB en un extrem. Per canviar-ne l’exterior només haureu de desmuntar la peça plàstica que habitualment la conté i reemplaçar-la per allò que preferiu.

Personalització d'altres sistemes

Partint de la base que qualsevol altre sistema que us plantegeu modificar no deixa de ser un ordinador, de prestacions superiors o inferiors, ara podeu constatar el fet que teniu la possibilitat de modificar qualsevol aparell que caigui a les vostres mans.

Hi ha alguns exemples de sistemes que a priori no estan pensats per ser modificats, però que sí que ho poden ser com ara:

  • Les consoles: les modificacions funcionals resulten complicades, ja que es tracta de configuracions de maquinari i programari tancades pel fabricant, però en alguns casos es pot canviar el disc dur o utilitzar-hi perifèrics de tercers. Quant a les modificacions estètiques, és habitual veure consoles pintades o amb ornaments exteriors. A la majoria, s’hi ha aconseguit instal·lar sistemes operatius Linux, malgrat el fet que això no és suportat pel fabricant de l’equip.
  • Els reproductors multimèdia portàtils: de la mateixa manera que les consoles, i més encara pel fet de la mida petita que tenen, és complicat fer-hi modificacions de components funcionals. Les estètiques, en canvi, sí que es poden modificar (figura.10). També hi ha versions de Linux que es poden instal·lar en reproductors com l’Apple iPod o el Sansa Sandisk, i modificar-los totalment la funcionalitat.
  • Els telèfons mòbils: al Japó hi ha una tendència estètica que consisteix a modificar els telèfons mòbils mitjançant ornaments o tot tipus d’adhesius. Les modificacions funcionals en telèfons resulten més difícils, i les modificacions del programari poden fer que el dispositiu deixi de funcionar, a més d’invalidar la garantia.

Garantia dels productes adquirits

Atès que en aquest apartat parlem de la modificació d’elements de maquinari respecte a la seva configuració de fàbrica, cal conèixer els riscos d’anul·lació de la garantia que impliquen aquestes modificacions. Per això, cal conèixer quines garanties ofereixen els fabricants a l’hora de vendre un producte, garanties que són definides per la garantia dels productes de consum i per la garantia comercial voluntària que poden oferir els comerciants.

La garantia dels productes de consum

La Llei 23/2003 de garanties en la venda de béns de consum es va elaborar amb l’objectiu de donar una protecció comuna als consumidors de la Unió Europea, per la qual cosa és obligat que la compleixin tots els estats membres.

Sobre la majoria dels productes que podem adquirir en un comerç hi ha una garantia legal obligatòria de dos anys respecte dels béns nous i d’un any en cas que els articles siguin de segona mà.

Els béns:

  • han de tenir la qualitat i les prestacions habituals d’un bé del mateix tipus.
  • s’han d’ajustar a la descripció que n’ha fet el venedor i tenir les qualitats que us hagi presentat en forma de mostra o model.
  • han de ser aptes perquè el consumidor en faci un ús especial, sempre que aquesta circumstància hagi estat posada en coneixement del venedor en el moment de l’adquisició.

Si alguna d’aquestes característiques no es complís, ho heu de posar en coneixement del venedor o del fabricant del producte que heu adquirit i triar entre una d’aquestes opcions:

  • que el bé sigui reparat,
  • que el bé sigui substituït per un altre.

No és legal que sigui el venedor qui us imposi una de les dues opcions, però la llei diu que si una de les dues és impossible o desproporcionada, us haureu d’acollir a l’altra. Aquesta manca de concreció és la que fa que en molts casos no us donin la possibilitat d’escollir.

Tant la reparació com la substitució han de tenir les característiques següents:

  • Ser gratuïtes.
  • Dur-se a terme en un termini raonable.
  • Suspendre el termini de dos anys de garantia per a productes nous, o d’un any per als de segona mà.

Si, tot i haver-se produït la reparació o la substitució del producte que hem adquirit, aquest continua sense respondre a les nostres expectatives, llavors passareu a poder optar entre:

a) una rebaixa del preu; b) la resolució del contracte de compravenda i, en conseqüència, la devolució de la totalitat dels diners que s’han pagat per la compra.

Cal que el consumidor reclami en el termini màxim de dos mesos a comptar del dia que va tenir coneixement de l’avaria o el que sigui que ocasiona la seva disconformitat amb el producte.

Molts establiments comercials ofereixen una garantia comercial més àmplia en els seus productes amb l’objectiu de millorar els terminis de la garantia legal. Així, no és infreqüent adquirir electrodomèstics sota el reclam d’estar garantits durant el termini de tres, quatre o fins a cinc anys.

Garantia comercial

La garantia comercial és voluntària. Les persones venedores la poden donar o no. Sempre ha de representar una millora de la garantia legal i té les característiques següents:

Una garantia comercial...és la que es dóna sobre un producte i és addicional a la garantia legal. És a dir, la garantia comercial no substitueix la legal, sinó que representa un plus sobre la legal, la millora.

Aquesta garantia no és obligatòria, us la poden donar o no. Ara bé, si us la donen, ha de complir uns requisits:

  • L’han de donar per escrit o en qualsevol altre suport durable, sempre en el cas de productes de naturalesa durable, i per als altres tipus de productes, si el consumidor així ho demana.
  • No pot oferir menys drets que la garantia legal.

Com que és voluntària, la llei exigeix que el garant (el responsable de la garantia) doni una informació mínima, la qual ha de ser:

  • El producte sobre el qual recau la garantia: s’ha d’identificar molt clarament quin bé comprem (model, producte, marca…).
  • El nom i l’adreça del garant, per tal d’identificar el responsable de la garantia, que és qui n’ha de respondre.
  • S’ha d’informar que la garantia no afecta els drets legals de què disposa la persona consumidora i usuària davant la falta de conformitat dels productes amb el contracte.
  • Els drets, addicionals als legals, que es concedeixen a la persona consumidora i usuària com a titular de la garantia; com que és un plus, el garant ens ha de dir en què consisteix aquest plus, quins drets tenim, què preveu i què no (és possible que no hi entrin les peces de recanvi o els desplaçaments…) i com els hem d’exercitar.
  • El termini de la durada de la garantia i l’abast territorial que té: heu de saber quin marge de temps cobreix aquesta garantia i on, ja que, pot ser que només sigui vàlida a un país i no a un altre.
  • Les vies de reclamació de què disposa el consumidor.

En el cas dels productes que tenen una naturalesa de béns durables (aparells elèctrics, electrònics, informàtics, vehicles automòbils, etc.), la garantia comercial ha de ser formalitzada i lliurada per escrit o en qualsevol suport durable que la persona consumidora i usuària accepti, i hi ha de constar la informació mínima i, de manera expressa, els drets legals (garantia legal), amb la indicació que aquests drets són independents i compatibles amb la garantia comercial.

Si no quedeu satisfets amb la vostra compra, podeu emplenar el full de reclamacions corresponent en el mateix establiment i presentar-lo a l’oficina de consum per tal que se sancioni l’establiment en cas que hagués incorregut en una mala pràctica comercial. Així mateix, podeu demanar ser indemnitzats pels danys i prejudicis que us hagi ocasionat.

Qualsevol modificació no autoritzada pel fabricant del producte, com pot ser modificar els components funcionals d’un equip informàtic, en pot invalidar la garantia.

Eines de l'usuari
Espais de noms

Variants
Navegació
Eines