UF2:

De WikiCat IT
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sistemes d'emmagatzematge redundant

RAID (Redundant Array of Inexpensive Disk): Conjunt de discos barats reduntants. Permet gran fiabilitat de l'emmagatzematge de la informació. L’objectiu del RAID consisteix a dividir i replicar la informació entre diferents discos durs i, a part d’incrementar la fiabilitat de la transferència, també en pot augmentar la velocitat. Quan múltiples discos físics formen part d’un RAID, el sistema operatiu els veu com un de sol.

  • RAID de maquinari: Els sistemes RAID impliquen una quantitat de càlculs important quan es

fan operacions de lectura/escriptura. En els sistemes més cars, hi ha una targeta controladora específica que s’encarrega de portar a terme aquests càlculs.

  • RAID de progrmari: En alguns casos, el mateix sistema operatiu o els controladors més simples

necessiten el microprocessador central per ajudar a fer tots aquests càlculs, la qual cosa fa baixar el rendiment del sistema. Els sistemes RAID, amb redundància de dades, poden continuar funcionant encara que un (o en algun cas més d’un) dels discos falli. Quan això succeeix, es reemplaça el disc defectuós per un de nou, el RAID es reconstrueix i el sistema continua funcionant normalment. Els sistemes RAID si bé ofereixen un nivell de seguretat més elevat que els que no ho són, no eliminen la necessitat de crear còpies de seguretat del sistema, perquè es poden perdre dades sense que el disc en el qual estan desades es faci malbé físicament.

Redundància

S’aconsegueix o bé escrivint la mateixa informació en diversos discos (conegut com a mirall o mirror), o bé escrivint dades extra, com la paritat de les dades en algun dels discos que formen el RAID. D’aquesta manera, s’aconsegueix que, malgrat que un dels discos del RAID falli, això no impliqui una pèrdua de dades. Podem combinar els discos de diferents maneres, segons les nostres necessitats de velocitat, de capacitat i de protecció contra la pèrdua de dades. A aquestes combinacions, hi fem referència amb els diferents nivells de RAID. RAID 0 El RAID 0, conegut com a stripping, distribueix la informació entre diferents discos durs de manera que es guanya velocitat, però no es perd capacitat. Si un dels discos del RAID falla, aleshores es perdran totes les dades. Aquest nivell de RAID només és aconsellable per a usuaris domèstics que no tenen dades crítiques. 150px L’inconvenient d’aquest sistema és la tolerància nul·la als errors en qualsevol dels discos. Necessitem un mínim de dos discos durs per a implementar aquest tipus de RAID. RAID 1 El RAID 1, conegut com a mirall, o mirror, duplica la informació en cadascun dels discos que formen el RAID i comporta redundància total. Dos o més discos contenen la mateixa informació al mateix temps i no hi ha pèrdua d’informació encara que fallin tots els discos menys un. La capacitat és igual que la mida del disc més petit. Aquest nivell de RAID ens dóna una bona protecció de les dades a un cost baix, tot i que perdem capacitat. La velocitat no es veu afectada i seria semblant a la que tenim amb un sol disc dur. Aquest sistema seria adequat per a petites empreses o usuaris particulars, que volen aconseguir seguretat en l’emmagatzematge amb un cost petit. Fitxer:M6raid1.png RAID 5 El RAID 5, conegut com a stripping amb paritat, combina tres o més discos de manera que es protegeix la informació davant la pèrdua d’un qualsevol dels discos. La capacitat d’emmagatzematge és sempre l’equivalent a la suma de tots els discos menys un. 300px RAID 6 El RAID 6, conegut com a stripping amb paritat doble, és similar al RAID5, però permet recuperar la informació encara que fallin dos dels discos Fitxer:M6raid6.jpg RAID 1 + 0 El RAID 1 + 0 fa servir l’stripping i el mirall al mateix temps. És a dir, les dades es divideixen en dos discos per augmentar la velocitat, però al mateix temps estan duplicades en un altre disc, com a mínim, cosa que també millora la seguretat Aquest sistema és el que permet assolir més rendiment, al mateix temps que tenim un grau de seguretat important. Fitxer:M6raid10.png

RAID basat en programari

El principal avantatge que tenen és el cost d’implementació molt baix, ja que en l’actualitat gairebé totes les plaques base i sistemes operatius els suporten. De totes maneres, el programari de RAID s’ha d’executar en un servidor connectat als dispositius d’emmagatzematge i el microprocessador del sistema ha de dedicar part del seu temps a executar el programari de RAID. Aquest temps és negligible per als sistemes en RAID 0 o 1, però pot ser important en sistemes en RAID amb paritat, o quan la quantitat de discos en el RAID és important. Això fa que en alguns casos el rendiment global del sistema disminueixi. Altres possibles problemes són la congestió del bus de dades per transportar tota la informació de paritat i la dificultat per configurar el procés d’arrencada en cas que un dels discos falli. En aquests casos, cal la intervenció humana per s arreglar aquests problemes i fer que la màquina arrenqui un altre cop.

RAID basat en maquinari

Els RAID basats en maquinari no tenen els inconvenients dels RAID de programari, però són més cars, ja que requereixen targetes específiques, que inclouen un microprocessador dedicat al processament d’operacions d’entrada i de sortida. Sovint, aquestes targetes també inclouen una certa quantitat de memòria cau i permeten la connexió d’una quantitat important de discos durs, tot sovint superior a la que podríem connectar directament a una placa base.

Còpies de seguretat

Quan un sistema informàtic conté informació crítica, convé crear còpies d’aquesta informació d’una manera regular. En informàtica, les còpies de seguretat consisteixen en la creació de còpies addicionals de les dades importants del sistema informàtic. També s'anomenen backups És imprescindible disposar d’algun sistema d’emmagatzematge extern al sistema informàtic que tindrà com a finalitat desar-hi les dades obtingudes durant el procés.

Models de repositoris de dades

Còpia de seguretat completa Fa la còpia de seguretat de tots els fixers i carpetes d'una unitat determinada. Còpia de seguretat diferencial Fa la còpia de seguretat de tots els fitxers i carpetes que s'han modificat des de l'última còpia de seguretat completa.

Dilluns

style="background:#efefef;"| Dimarts|| style="background:#efefef;"| Dimecres || style="background:#efefef;"|Dijous|| style="background:#efefef;"|Divendres|| style="background:#efefef;"|Dissabte|| style="background:#efefef;"|Diumenge

Setmana 1 Dades 1 Dades 2 Dades 3 Dades 4 Dades 5
Backup Complet (Dades 1) Backup diferencial 1 (Dades 2...5)
Setmana 2 Dades 6 Dades 7 Dades 8 Dades 9 Dades 10
Backup diferencial 2 (Dades 2...10)
Setmana 3 Dades 11 Dades 12 Dades 13 Dades 14 Dades 15
Backup diferencial 3 (Dades 2...15)
Setmana 4 Dades 16 Dades 17 Dades 18 Dades 19 Dades 20
Backup diferencial 4 (Dades 2...20)

Còpia de seguretat incremental Fa la còpia de seguretat de tots els fitxers i carpetes que s'han modificat des de l'última còpia de seguretat completa o incremental.

Dilluns

style="background:#efefef;"| Dimarts|| style="background:#efefef;"| Dimecres || style="background:#efefef;"|Dijous|| style="background:#efefef;"|Divendres|| style="background:#efefef;"|Dissabte|| style="background:#efefef;"|Diumenge

Setmana 1 Dades 1 Dades 2 Dades 3 Dades 4 Dades 5
Backup Complet (Dades1) Backup incremental 1 (Dades 2...5)
Setmana 2 Dades 6 Dades 7 Dades 8 Dades 9 Dades 10
Backup incremental 2 (Dades 6...10)
Setmana 3 Dades 11 Dades 12 Dades 13 Dades 14 Dades 15
Backup incremental 3 (Dades 11...15)
Setmana 4 Dades 16 Dades 17 Dades 18 Dades 19 Dades 20
Backup incremental 4 (Dades 16...20)

Mitjans d'emmagatzematge

  • Cintes magnètiques: han estat el mitjà d’emmagatzematge més usat fins fa poc, perquè oferien

unes capacitats molt grans amb relació al preu. Darrerament, això ja no és cert perquè els discos durs externs s’han abaratit molt. El format d’aquestes cintes magnètiques pot ser molt divers i sovint és específic, cosa que dificulta força la restauració de les dades si no es disposa del lector específic. Les cintes magnètiques són d’accés seqüencial i el temps d’accés és lent. De totes maneres, si fem operacions de lectura o d’escriptura d’una manera seqüencial o continuada, la velocitat pot ser prou ràpida, comparable a la dels discos durs.

  • Disquets: avui en dia gairebé en desús; eren populars durant la dècada de 1980 i el

començament de la dècada de 1990. Tenien una capacitat molt limitada, per la qual cosa avui en dia són inútils.

  • Discos durs: a causa de la baixada contínua de preus dels discos durs, s’han transformat en un

mitjà d’emmagatzematge de dades molt competitiu. Tenen un temps d’accés baix, una capacitat cada vegada més gran i són fàcils de gestionar i utilitzar. Normalment, per crear còpies de seguretat en discos durs, en fem servir d’externs, que es connecten al sistema informàtic mitjançant la interfície SCSI, USB, FireWire, eSATA, o també Ethernet, iSCSI, o Fibre Channel, en cas que els discos durs siguin físicament més lluny del sistema informàtic.

  • Discos òptics: podem fer servir CD o DVD (gravables o regravables) per crear còpies de

seguretat. L’avantatge d’utilitzar aquests mitjans d’emmagatzematge és que es poden llegir en qualsevol ordinador que disposi del lector (avui en dia la pràctica totalitat). També podríem fer servir mitjans més nous com ara el blu-ray disc, però tot i que té una capacitat molt més gran que els DVD, el seu cost també és molt més alt i no surt gaire a compte.

  • Emmagatzematge d'estat sòlid: inclouen les memòries flaix USB i també les targetes de

memòria utilitzades en les càmeres digitals i altres dispositius (Compact Flash, Secure Digital, Memory Stick...). Aquests dispositius no són especialment barats, però són molt portables i fàcils d’utilitzar.

  • Servei de còpies de seguretat remot: consisteix a utilitzar Internet per trametre la informació

important del nostre sistema informàtic a un servidor de còpies de seguretat remot. Tot i que, evidentment, la velocitat serà molt més lenta que si ho fem en un mitjà d’emmagatzematge local, l’augment de velocitat d’accés a Internet ha popularitzat aquest mètode. Ofereix una protecció molt alta davant de desastres que podrien destruir sistemes d’emmagatzematge que fossin físicament propers al sistema informàtic, com, per exemple, en el cas de focs, terratrèmols, inundacions... Sovint, per assegurar la privacitat de les nostres dades, els proveïdors d’aquests serveis també faciliten eines d’encriptació.

Eines de l'usuari
Espais de noms

Variants
Navegació
Eines