Serveis de transferència de fitxers

De WikiCat IT
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Va ser l’antropòloga nord-americana Margaret Mead (1901-1978) qui, després d’estudiar la relació entre la psicologia i la personalitat individual, va afirmar que “mai hem de dubtar que un petit grup de gent unida pugui canviar el món; de fet, és l’únic mode per aconseguir-ho”.

Molts han pres la sentència de Mead com a justificació del moviment social, cultural i polític que va comportar la candidatura de Barack Obama a la Presidència dels Estats Units. Ara bé, si la història dictava que la figura del líder polític que havia d’aconseguir canalitzar les energies col·lectives havia de ser mostrada mitjançant els principals mitjans de comunicació, el candidat Obama i el web 2.0 van demostrar tot el contrari.

El web 2.0: El terme web 2.0 va néixer a mitjan any 2004 i va esdevenir la portada dels principals setmanaris mundials a finals de l’any 2006. Aquest concepte -mescla de les noves tecnologies i les accions socials es va popularitzar davant de la important oferta de centenars d’eines presents a Internet per captar usuaris i generar continguts com, per exemple, la Wikipedia, Youtube, Flickr, Wordpress, Blogger, Myspace, Facebook, etc. Val a dir que aquest concepte fou exposat per primer cop per Tim O’Reilly durant una conferència amb estructura de pluja de idees per exposar com Internet havia esdevingut una eina social en lloc d’un gran mar de pàgines web estàtiques (en referència a les versions 1.0).
Tim O'Reilly: Entre els principis constitutius del concepte web 2.0, O’Reilly considera que les pàgines web han de ser plataformes de treball, s’ha d’enfortir la intel·ligència col·lectiva i s’ha d’evitar que el programari estigui limitat a un sol dispositiu. 

L’equip del llavors candidat Barack Obama va utilitzar molt eficientment els principals representats del concepte “web 2.0”. De fet, es van preparar fortes campanyes mitjançant els llocs web Youtube, Twitter, Facebook per animar els ciutadans nord-americans perquè col·laboressin a aconseguir el canvi. Val a dir que entre els milers de col·laboradors de l’equip del candidat podíem trobar Chris Hughes (cofundador de Facebook) i Eric Schmidt, això és, el president executiu de Google.

Cal destacar que, amb l’arribada de Barack Obama a la Presidència dels Estats Units a principis de l’any 2009, s’ha aplicat els principals fonaments del concepte “web 2.0”. Mitjançant la pàgina web de la Casa Blanca, el president Obama ha potenciat la interacció amb els ciutadans sol·licitant, per exemple, les seves opinions envers les legislacions pendents d’aprovar, com també la transparència, facilitant l’accés a l’agenda del president o la llicència Creative Commons per a tots els documents oficials que es pengin a la pàgina web de la Casa Blanca.

Creative Commons: És una organització no governamental sense ànim de lucre que desenvolupa plans per ajudar a aconseguir la reducció de les barreres legals de la creativitat mitjançant una nova legislació i les noves tecnologies. 

La victòria del candidat Barack Obama no sols va significar un triomf del concepte “web 2.0”, sinó que va demostrar la seva força (i influència) emergent arreu de la xarxa d’Internet i dels seus usuaris.

Si el lliure accés a la xarxa d’Internet es va caracteritzar per una navegació entre un gran oceà de pàgines web estàtiques amb continguts poc actualitzats i sense cap mena d’interacció amb l’usuari, la victòria del candidat Obama va demostrar que hi havia hagut un canvi. De fet, la victòria del candidat nord-americà fou la victòria del concepte “web 2.0”. Internet va prendre la interacció amb els usuaris com la bandera del lideratge per esdevenir una gran xarxa social on la informació es comparteix, s’actualitza en l’ordre de segons i disposa d’un lliure accés per a tothom.

Quadern de bitàcola: Es tracta del llibre on, durant les guàrdies, els pilots de vaixell anotaven tots els esdeveniments d’importància que es donaven durant la navegació (l’estat de l’atmosfera, el rumb dels vents, la velocitat del vaixell, etc.). 

Si bé els usuaris d’Internet disposen d’eines com els blocs on, a mode de bitàcola, poden inserir les seves reflexions, notícies o opinions en línia, també tenen la possibilitat d’agrupar un major volum d’informació mitjançant una pàgina web. De fet, davant dels diferents formats que pot tenir la informació a compartir (arxius de so, vídeo, documents en PDF, etc.), hem de disposar de les eines per pujar la informació a la pàgina web. En aquest cas, és el protocol de transferència d’arxius (FTP, file transfer protocol) qui facilita aquestes tasques.

Per a la compartició i transferència d’arxius mitjançant una xarxa informàtica haurem de disposar d’un programari específic i/o un servidor que actuï com a magatzem d’informació de la pàgina web.

Fig12.png

El protocol de transferència d’arxius s’acostuma a utilitzar per pujar a Internet les pàgines web un cop elaborades i dissenyades perquè puguin estar accessibles per al públic des d’Internet.

Un procés de càrrega i descàrrega tant es pot realitzar establint una sessió FTP des del navegador, o bé, utilitzant programari especialitzat. Val a dir que, moltes vegades, pel tipus d’arxius emmagatzemats, un cop s’ha establert la connexió, s’ha de proporcionar una identificació i una contrasenya assignada pel responsable del servidor de protocol de transferència d’arxius (FTP, file transfer protocol).

Un cop que s’estableix la seva identitat s’obre un vincle entre l’ordinador client i el servidor. A partir d’aquí les ordres s’envien i s’executen en el servidor i els resultats es retornen al client. Aquesta comunicació permetrà navegar i manipular els diferents arxius continguts dins de l’ordinador servidor.

Un cop s’ha finalitzat la transferència d’arxius, la connexió s’acabarà automàticament. De fet, després de finalitzar la sessió, es pot produir la desconnexió tancant el vincle d’instruccions i finalitzant la sessió.

Instal·lació d'un servei d'FTP

Va ser a voltants de l’any 1973 quan, paral·lelament amb l’evolució de les xarxes informàtiques, la possibilitat de compartir la informació entre tot un ventall d’ordinadors connectats a una mateixa xarxa va comportar la necessitat d’emmagatzemar aquesta mateixa informació. En cas contrari, l’accés a la informació solament seria possible quan el dipositari de la informació estigués connectat a la xarxa.

Fou així com va sorgir el servei de transferència de fitxers (FTP, File Transfer Protocol) que, a grans trets, permet l’accés i còpia d’arxius entre ordinadors de forma interactiva i a qualsevol hora. Aquest servei es basa en l’establiment d’una connexió entre l’ordinador que actua com a client (l’ordinador des d’on s’executen les ordres FTP) i l’ordinador servidor , és a dir, l’ordinador al qual es connecten els diferents clients de forma remota.

Tot i que des del punt de vista de programari hi ha múltiples eines per proporcionar serveis de transferència de fitxers, un dels més populars és el programari Filezilla, això és, un programari lliure de codi obert i multiplataforma que actua com un potent client i servidor de transferència de fitxers -repartit en diferents tipologies de programari i que ofereix una notable estabilitat per als seus usuaris. En conseqüència, partint del nostre rol d’administradors d’una xarxa d’àrea local, hem de conèixer la gestió i configuració tant d’un client com un servidor de protocol de transferència de fitxers (FTP, file transfer protocol).

Codi obert: Popularment conegut pel seu equivalent en anglès (open source), aquest terme utilitzat per identificar el programari distribuït i desenvolupat lliurement. 

Instal·lació del servidor FTP Filezilla

Considerant que l’FTP és un protocol de xarxa per a l’intercanvi d’arxiu entre ordinadors connectats a una xarxa partint de l’arquitectura servidor-client, hem de conèixer com atorgar la categoria de servidor a un dels ordinadors connectats a la xarxa. Per tant, l’execució de l’arxiu autoinstal·lable del servidor FTP del programari Filezilla en l’ordinador escollit comportarà l’accés a un procés d’instal·lació estàndard del programari on definir els principals paràmetres del programari.

Adreça IP: És un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. De fet, dins d’una mateixa xarxa cadascuna de les adreces utilitzades ha de ser única. 

Un cop haguem finalitzat el procés d’instal·lació del programari del servidor d’arxius, el programari ens sol·licitarà l’adreça IP de l’ordinador on es trobin els arxius per posar a disposició dels clients FTP. El programari planteja aquesta qüestió, ja que actua com a gestor per facilitar l’accés als arxius que tant poden estar en l’ordinador on s’ha instal·lat com, per exemple, en un altre ordinador amb major espai per emmagatzemar arxius de gran pes.

Paral·lelament, un cop ja estiguem immersos en el treball amb el programari, podrem accedir a una pantalla on definir els principals paràmetres de configuració i ús del programari. A grans trets, el programari facilita la definició del nombre màxim d’usuaris que es podran connectar simultàniament al servidor. Paral·lelament, amb la intenció de poder gestionar l’accés al servidor amb la major celeritat i, alhora, establint una gestió intel·ligent de les diferents connexions desconnectant aquells usuaris que, per exemple, estiguin un període de temps definit per l’usuari sense realitzar cap interacció amb el servidor d’arxius.

De fet, és dins de la interfície de configuració dels paràmetres del programari de servidor d’arxius on hi ha tot un conjunt d’opcions que, tot i no ser essencials, poden ajudar-nos a personalitzar el servidor FTP per agilitzar els seus serveis.

  • Missatge de benvinguda (Welcome Message). Ens permetrà canviar el missatge de benvinguda que apareixerà en el programari del client FTP en el moment en què es connecti.
  • Filtre d’adreces IP (IP Filter). Com a mesura de seguretat, podrem evitar que certes adreces IP es connectin al nostre servidor d’arxius o, per contra, que únicament es puguin connectar aquelles adreces que nosaltres considerem més adients.
  • Accés (Logging). És dins del nostre rol d’administradors on disposem de l’opció de conèixer i gestionar quins usuaris es connecten al servidor FTP i, alhora, quins arxius pugen o descarreguen.
  • Límit de velocitat (Speed Limit). És molt important que gestionem correctament la nostra amplada de banda, atès que, a partir dels límits que establim, facilitarem que els usuaris del servidor puguin descarregar o pujar arxius amb majors facilitats.
Amplada de banda: Quantitat d’informació o de dades que es poden enviar mitjançant una connexió de xarxa dins d’un determinat període de temps. L’amplada de banda s’indica, generalment, en l’ordre de bits per segon (bps). 

Usuaris i grups. Accés anònim

Un servei de protocol de transferència d’arxius “identificat” consisteix en un servei que s’estableix entre dos ordinadors mitjançant un accés amb una sol·licitud prèvia de permís. Es tracta, doncs, d’un accés a un compte (o espai reservat i limitat dins del servidor FTP) mitjançant la introducció d’un nom d’usuari i una contrasenya. 

Mode actiu i passiu

A diferència de la majoria dels protocols utilitzats a Internet, el servei de protocol de transferència d’arxius (FTP, File Transfer Protocol) necessita utilitzar múltiples ports de xarxa per establir les comunicacions i les diferents transferències de dades.

Per defecte, els ports que utilitza un servidor FTP són el 20 i el 21 on, des del punt de vista del servidor, el port 20 és el seleccionat per arrencar la connexió i el port 21 (també anomenat port d’ordres) és l’encarregat d’escoltar (o rebre) les ordres provinents del client. Paral·lelament, qualsevol petició de dades des del servidor cap al client es realitza mitjançant el port 20, això és el port de dades.

Fig13.png

Quan establim una comunicació amb el servidor d’arxius en mode actiu s’estableixen dues connexions diferents on el servidor estableix la connexió des del port 20 i un port aleatori sense privilegis especificat per l’ordinador que actua com a client.

Ara bé, atès que molts usuaris han anat apostant, al llarg dels anys, per la utilització de tallafocs per protegir-se de possibles atacs provinents (o mitjançant) la xarxa d’Internet, va sorgir el mode passiu. Cal destacar que els tallafocs presents en els ordinadors client tendeixen a rebutjar les connexions entrants des dels servidors d’arxius, ja que les interpreten com a processos desconeguts.

En el mode passiu, és l’ordinador client qui inicia la connexió adreçant-se al servidor d’arxius per sol·licitar l’accés a les dades i l’obertura dels ports corresponents per a l’establiment de les connexions de control i dades. En conseqüència, els tallafocs presents en els ordinadors client no detecten cap mena de connexió des de l’exterior que pugui ser considerada perillosa.

Accés anònim

Normalment, si bé, l’establiment de connexions amb servidors d’arxius comporta la necessitat de disposar d’un nom d’usuari i una contrasenya per autoritzar tant la connexió com l’accés a un compte dins del servidor, dins d’Internet hi ha servidors d’arxius que faciliten l’accés de forma anònima.

Molts són els administradors de servidors d’arxius que, paral·lelament, amb l’assignació d’espai de disc dins de servidor, estableixen comptes especials anomenats “anònim” que no requereixen contrasenya. De vegades, a mode de mesura de seguretat, els servidors d’arxius anònims sol·liciten que, mitjançant el programari del client FTP, s’introdueixi una adreça de correu electrònic com a contrasenya i el terme anonymous com a nom d’usuari.

Els servidors d’arxius anònims acostumen a ser grans “calaixos de sastre” que contenen arxius de programari -normalment, de domini públic o de lliure distribució-, arxius d’imatge, de so i/o de vídeo, etc.

Per últim, tot i que gran part dels servidors d’arxius anònims acostumen a permetre, únicament, la lectura dels arxius emmagatzemats, també n’hi ha que faciliten la possibilitat de deixar arxius dins d’un directori d’entrada (incoming) que, de tant en tant, és revisat per l’administrador del servidor.

Permisos. Quotes. Límit d'amplada de banda

Atès que el protocol FTP es va desenvolupar en l’entorn de GNU/Linux, hi ha la possibilitat d’atorgar diferents permisos d’execució, lectura i escriptura als arxius i, alhora, establir tres tipus d’usuaris (Propietari, Grup i Altres). Normalment, el Propietari és qui ha creat o ha pujat l’arxiu al servidor. El Grup es refereix a un grup d’usuaris al qual pot pertànyer el propietari i, per últim, els Altres són tots aquells usuaris anònims o que pertanyen al grup indicat.

Permisos

Per establir els permisos mitjançant el client FTP del programari Filezilla, es poden establir els permisos clicant amb el botó dret del ratolí sobre la carpeta o l’arxiu del qual es vulgui modificar els permisos i, a continuació, escollir l’opció Atributs de l’arxiu.

Com en el cas del sistema operatiu Linux, en l’intèrpret d’ordres existeix un algorisme per assignar valors al tipus d’accés que es vol atorgar a cadascun dels tipus d’usuari (els codis són, 4 per a lectura, 2 per a escriptura i 1 per a execució).

Algorisme: Conjunt finit d’instruccions o passos que serveixen per executar una tasca o resoldre un problema. Val a dir que es tracta d’una seqüència finita d’instruccions realitzables, no ambigües, l’execució de les quals condueix a una resolució d’un problema. 

De fet, els permisos s’assignen d’acord amb la suma de tots aquests valors. Per exemple, el codi 6 (4 + 2) es refereix als permisos de lectura i escriptura, el codi 5 (4 + 1) es refereix als permisos de lectura i execució i, per últim, el codi 7 (4 + 2 + 1) es refereix als permisos de lectura, escriptura i execució. Per exemple, el codi 755 atorga permisos de lectura, escriptura i execució al propietari i, en el cas del grup i altres els atorga permisos d’execució i lectura.

Quotes

Un servidor de protocol de transferència d’arxius (FTP, file transfer protocol) no és més que un programa que es pot instal·lar i executar en qualsevol ordinador connectat a qualsevol tipus de xarxa per facilitar l’intercanvi de dades entre l’ordinador servidor i els ordinadors client. Ara bé, la utilització d’un ordinador comporta que hi hagi limitacions d’espai.

En conseqüència, amb la finalitat de respectar l’espai per al programari present en l’ordinador i el dels arxius emmagatzemats, dins dels diferents comptes FTP existeix un paràmetre consistent en la quota o l’espai en disc disponible. Per tant, la grandària de tot allò que hi hagi emmagatzemat dins del servidor d’arxius per part d’un compte FTP no pot superar la quota establerta.

És a dir, podem disposar d’un servidor d’arxius amb diversos comptes definits amb diferents quotes d’espai cadascuna. Per exemple, si disposéssim de dos comptes FTP diferents, podríem establir una quota de 100 MB i una quota de 300 MB, respectivament. En aquest cas, podríem utilitzar ambdós comptes sempre que la grandària dels arxius emmagatzemats en el servidor mitjançant un dels comptes no excedís els 100 MB. En aquest cas, únicament podríem pujar aquests arxius mitjançant el compte amb una quota d’espai de 300 MB i emmagatzemant-los en el seu espai -amb la condició que no superéssim l’espai disponible de 300 Mb.

Val a dir que, des del punt de vista del programari, l’establiment dels paràmetres corresponents a la quota d’espai de cadascun dels usuaris haurà de definir-se mitjançant el registre del programari.

En conseqüència, haurem d’accedir, mitjançant l’editor de textos, a l’arxiu XML present dins de la carpeta on trobem el programari del servidor d’arxius dins de l’ordinador.

Un cop dins de l’arxiu XML, ja podrem definir amb notable concreció les nostres preferències.

Límit d'amplada de banda

El límit de l’amplada de banda és la màxima quantitat d’arxius que poden ser transferits entre l’ordinador servidor i els navegadors web dels visitants.

La majoria dels llocs web disposen d’una determinada quantitat d’arxius que, en el moment de ser visitats mitjançant les diferents pàgines web, es descarreguen des del servidor temporalment a l’ordinador mentre l’usuari estigui visitant la pàgina web.

Normalment, aquesta operació es realitza, per primera vegada, quan es visita la pàgina web, ja que és llavors quan els arxius queden emmagatzemats temporalment en els directoris del navegador web. És per aquest motiu que, en el cas d’un lloc web amb un gran nombre de visitants, hi ha una transferència

massiva dels arxius temporals del lloc web i, en conseqüència, un alt consum de l’amplada de banda. De fet, això pot comportar que, en els moments de més audiència, l’accés al lloc web pot esdevenir impossible.

En el cas del protocol de transferència d’arxius (FTP, file transfer protocol), la pujada d’arxius molt pesats mitjançant un client FTP pot comportar un alt consum de l’amplada de banda i, en conseqüència, limitar l’accés al lloc web .

Val a dir que, el programari facilita la gestió del nombre de descàrregues simultànies mitjançant la limitació de l’amplada de banda de cadascuna i els límits de velocitat (speed limits). Es tracta, doncs, d’una especificació de regles per limitar la velocitat de les connexions i evitar que unes sessions monopolitzin l’amplada de banda disponible en detriment d’altres sessions.

Per últim, cal destacar que, dins de la gestió de l’amplada de banda, també hi ha la possibilitat de temporitzar aquesta gestió en funció dels dies de la setmana, o bé, en un determinat període del dia.

Ordres d'autenticació, control, gestió i transferència de fitxers

És important destacar que, prèviament al sorgiment de gran part del programari de gestió de la transferència d’arxius mitjançant interfícies gràfiques, la càrrega o descàrrega dels arxius mitjançant el protocol de transferència de fitxers (FTP, file transfer protocol) es realitzava mitjançant la línia d’ordres (prompt) del sistema operatiu.

A grans trets, de les diferents ordres que es poden utilitzar dins de l’entorn de la gestió d’arxius, podríem destacar les ordres de transferència d’arxius, de gestió o de control. Val a dir que les ordres de transferència d’arxius ens permetran, per exemple, copiar un arxiu o diversos des d’un ordinador a un altre o afegir un arxiu present en el nostre ordinador a un ordinador remot.

En el cas de les ordres de gestió, aquestes ens permetran consultar els arxius presents dins d’un directori, crear i eliminar arxius, o bé, senzillament, canviar-ne el nom. Per contra, les ordres de control ens permetran indicar, per exemple, la modalitat escollida per realitzar la transferència dels arxius.

És important destacar que, amb la intenció de conèixer les accions a realitzar per a la transferència d’arxius, podrem sol·licitar des de la línia d’ordres que se’ns mostrin totes les ordres disponibles. Per aconseguir-ho, haurem d’introduir l’ordre help, o bé, el signe d’interrogació? En el moment d’executar aquesta ajuda, obtindrem un quadre amb totes les ordres disponibles per treure el màxim profit del treball amb el servidor FTP.

Ara bé, tot i que se’ns ofereixi un ampli ventall d’ordres, pot donar-se la situació que no puguem utilitzar-les totes per no disposar de tots els privilegis possibles, o bé perquè s’hagin eliminat perquè la seva utilització hagi quedat obsoleta.

Arribats en aquest punt, és important destacar que la utilització de la interfície gràfica del programari gestor de càrrega i descàrrega d’arxius no vol dir que les ordres per a la gestió d’arxius no s’utilitzin. De fet, la interfície gràfica no fa més que emmascarar la introducció i execució de les ordres per facilitar les tasques de l’usuari.

Transferència en mode text i binari. Comprovació del servei des de línia d'ordre i de manera gràfica

A l’hora de transferir arxius, és necessari que coneguem amb quina tipologia d’arxius estem treballant, ja que aquesta condició esdevindrà rellevant a l’hora de la transferència.

De fet, tot i que els últims caràcters del nom d’un arxiu s’utilitzen per indicar-ne el contingut, és important destacar que no es tracta d’un criteri en el qual confiar, atès que l’usuari que crea un arxiu nou és qui decideix tant el nom com l’extensió. És més, no hi ha cap mena d’impediment a l’hora d’establir una extensió que pot no correspondre’s amb el contingut real de l’arxiu creat.

Esteganografia: És la disciplina que estudia i aplica tècniques per a l’ocultació d’arxiu dins d’altres arxius, per tal que no se’n detecti l’existència. A diferència de la criptografia, l’esteganografia no s’utilitza per xifrar o codificar la informació perquè esdevingui inintel·ligible per a qualsevol que intenti accedir-hi. 

Cal destacar que, partint de senzilles tècniques d’esteganografia, és possible anar un pas més enllà i incloure documents de text dins d’un arxiu totalment diferent com, per exemple, una imatge. Per tant, un usuari no solament té la possibilitat de canviar l’extensió d’un arxiu, sinó que també disposa de la possibilitat de modificar totalment el contingut amb un notable ventall de finalitats.

Transferència en mode text i binari

Des del punt de vista del programari encarregat d’establir sessions de protocol de transferència de fitxers (FTP, file transfer protocol), la importància de considerar l’extensió dels arxius queda justificada per la necessitat d’establir la modalitat d’enviament més adient. Dins del programari de transferència de fitxers, hi ha dues modalitats de transferència, això és, la modalitat ASCII per a l’enviament d’arxius de text o dades, o bé la modalitat binària en el cas dels programes i imatges.

És inevitable reconèixer que la modalitat de transferència binària és, tant per la fiabilitat com per l’optimització del seu codi (únicament, utilitza dos símbols), la més utilitzada en la majoria d’ocasions, ja que, en el procés de transferència, l’arxiu obtingut és exactament igual a l’original. Ara bé, si aquesta modalitat s’aplica a l’hora d’enviar arxius de text, hi ha la possibilitat que sorgeixin petits errors -principalment, en els salts de línia presents dins de l’arxiu- quan la transferència es realitza entre dos ordinadors amb diferents sistemes operatius.

Comprovació del servei des de línia d'ordre i de manera gràfica

Tot i que el programari ens ofereix un important nombre d’ordres, no sempre podrem utilitzar-les totes en funció d’aquells privilegis dels quals disposem. Val a dir que, aquesta situació podria no donar-se en el cas d’un servidor públic, on sí que podrien executar totes les ordres sense cap mena de problema.

Per tant, en el nostre cas haurem de certificar, tot i que haguem establert correctament la connexió amb el servidor d’arxius mitjançant el nostre client FTP, que podem executar les principals ordres de l’entorn del protocol de transferència de fitxers.

En primer lloc, haurem de conèixer on estem situats en el moment d’accedir al servidor mitjançant l’ordre pwd i, a continuació, confirmar quin és el contingut del directori on ens trobem mitjançant l’execució de l’ordre ls.

Des del punt de vista de la interfície gràfica del client FTP, per realitzar aquesta comprovació, haurem d’adreçar-nos a la zona dreta on sol·licitar aquesta informació.

Un cop haguem certificat que podem accedir a consultar els directoris presents en el servidor d’arxius, ja podrem iniciar el procés de càrrega i descàrrega d’arxius.

Ara bé, en primer lloc, haurem de ser conscients de quin serà el directori que haurà d’emmagatzemar els arxius que anem pujant, o bé, des de quin directori local els hem d’enviar. Per tant, per realitzar el tràmit de canviar de directori, haurem d’executar l’ordre lcd .. , que ens permetrà moure’ns pels diferents directoris locals.

Un cop ja ens trobem dins del directori adient, ja podrem començar a descarregar arxius des del servidor FTP amb el qual estem connectats fins al nostre ordinador.

Des del punt de vista de la interfície gràfica del client FTP, per realitzar aquesta descàrrega haurem d’arrossegar els arxius seleccionats des de la zona dreta de la interfície fins a l’esquerra on es mostren els directoris del nostre ordinador.

Es pot donar el cas que vulguem eliminar algun dels arxius continguts dins del servidor FTP. Per fer-ho, haurem d’executar l’ordre delete juntament amb el nom de l’arxiu.

Arribats en aquest punt, s’ha de tenir en compte que també hi ha la possibilitat de pujar arxius al servidor perquè hi quedin emmagatzemats. Per tant, per pujar arxius al servidor FTP amb el qual estem connectats utilitzarem l’ordre put.

Codi de resposta del servidor FTP: Per cada acció que realitzem, en comunicació amb el servidor FTP, rebrem una resposta en forma de codi numèric juntament amb una cadena de text explicatiu. De fet, aquest codi està pensat per assegurar la sincronització entre peticions i accions en el procés de transferència de fitxers. De fet, cadascun dels tres números del codi de resposta té un significat especial, per exemple, el primer dígit indica si la resposta és bona, dolenta i incompleta. El segon dígit i el tercer proporcionen més precisió en la informació per l’usuari. 

Des del punt de vista de la interfície gràfica del client FTP, per realitzar la càrrega d’un ventall d’arxius, per exemple, haurem d’arrossegar els arxius seleccionats des de la zona esquerra de la interfície on es mostren els directoris del nostre ordinador fins a la zona dreta on es mostren els directoris del servidor d’arxius.

Eines de l'usuari
Espais de noms

Variants
Navegació
Eines